dimecres, 2 de maig del 2007

Coses a fer als 30: aprimar-se

Segons las Vane's rules (sí, la Vane Vanesa que nunca me la puso tiesa) alla sobre l'any 2000 aprox "Todos los chicos deberan lucir una tableta de chocolate para ser dignos de aparecer fotografiados en la taquilla de mi armario".
Molt d'èxit no van tenir los consejos de Vane, perquè com em acabat? Amb 30 (o casi) i gorditos totals. No diré que a mi em desagradi una miqueta de panxa, té el seu toque de osito amoroso (eh núria?), però vamos, que no cal donar excuses, ens hem d'aprimar!
I aquí comença la nostra creuada, després de refusar la lipo que jo havia suggerit, vam decidir amb el Jordi fer bici pel meravellós terme d'Alpicat, i com més d'un/a no s'ho creurà aquí deixo un parell de fotos de la nostra ascenció al "Tossal de la corona" un dissabte no fa gaire (ejem).
De moment no em aconseguit cap mena d'horari fixe entre els seus viatges i els meus que no coordinem... però ho intentarem millorar, i els primers resultats despres de 4 dies d'intens esport son: 2 rodes punxades, 2 pedals caiguts, i un canvi de marxes doblegat. We are the champions, my friend. Tot i això vam arribar a Rosselló a despertar al sr. J un diumenge.
Doncs eso, abans dels 31 estem més prims que una taula de planxar.
PS. Si no funciona, provarem amb la dieta, però de moment encara no ...







2 comentaris:

Anònim ha dit...

ei!

salvattoire unes cosetes:

1) uaaauuuu...has escrit algo més! ( a vore si jo també m'anime...) ara mateix tenia poca feina i he pensat passar-me per ací...surprise!! fotos de la cara més oculta de il bambino d'alpicato: Salvattore Sportif!

2) però tranqui, a mi em posen les panxetes...

3) no era Teresa la que te la ponía tiesa? (T. M., clar)

4) quan tornes perdutto?

5) un beset molt gran...

28 abril 19:02

Anònim ha dit...

Doncs sí, les paraules de la Vane encara resonen a les meves oides. L'objectiu de la tableta de xocolata ha quedat ja bastant lluny de les nostres ambicions (per a què enganyar-nos?), pero un cos esbelt encara és possible, no?
He de confesar que avui he trait a K i he anat a correr. Però la veritat, no hi ha res com la bicicleta.
I aquestes dues fotos inmortalitzen un dels moments èpics de l'esport alpicatí (després dels seus mítics concursos de tir al plat (o hauria de dir al cable d'alta tensió?).
Proper objectiu Holanda (o si cola, Estònia) en bici, això sí, després d'unes quantes sessions més de bici per Alpicat.
24 abril 20:00